Pròleg:
Una escletxa per on posar llum a tot l’interior. Una finestra a l’exterior per ser lliure. El so dels racons sovint oblidats on els secrets i dubtes s’evaporen. Reflexions sobre qui som, qui serem i qui em estat. Crítiques en versos que defineixen el món on ens trobem sotmesos i volem canviar. El reflex d’un mirall personal on poder sentir-se interpel·lat i clarificar les emocions i estats anímics, per donar ales a la nostra personalitat única i trencar els tabús més incrustats de l’ànima. Començar de Zero per ser més gran, més fort i més lliure.

01 - Línies temporals

Ancorats al passat
volent recuperar allò que hem tingut.
Enfonsem la ment en records ja perduts,
imaginant
quelcom que no tornarà.

Evocats al futur,
dessitjant somnis difosos i ocults.
Cerquem una vida incerta que ens faci d’escut,
per descobrir
quelcom què volem ser.

EL PASSAT NO TORNARÀ,
EL FUTUR JA ESDEVINDRÀ,
AGAFAR AMB FORÇA AQUEST PRESENT
AMB LA CERTESA QUE NO FUGIRÀ.

No es necessari renegar,
els records sempre hi seran:
rialles o plors amargs.
PERÒ NO T’AFERRIS
DEIXA’LS ANAR.

Marcant un punt on arribar,
caminar sempre amb un rumb clar:
fer volar coloms sonats.
PERÒ NO T’AFERRIS
DEIXA’LS ANAR.

EL PASSAT NO TORNARÀ…

Valoraràs que cada moment sigui únic.
Estimaràs obviant què et manca o què perdràs.
Acceptaràs tota emoció que aflori,
fent que no s’enquisti o et turmenti.

EL PASSAT NO TORNARÀ… x2

EL PASSAT NO TORNARÀ,
EL FUTUR
JA ESDEVINDRÀ.

02 - De Zero

La Maria avui fa anys
i somia que ell la trucarà,
en Josep en la distància,
no s’atrevirà.
entre brindis i regals,
observa el telèfon
que no sonarà.

Obre un llibre
que parla del demà,
on encara tot es pot canviar.
Les agulles del rellotge
no paren de girar.
Entre brindis i regals
la nit es fa eterna
i no el pot oblidar.

Ho tornarem a provar
és molt evident,
tornarem a començar,
de zero.

Capficat assegut en el sofà,
s’espera a l’endemà
per enviar el missatge.
sona el mòbil,
no el vol anar a buscar,
no es vol decepcionar,
però no ho pot aguantar.

Sento que les coses han canviat,
que ja no ets la d’abans,
Creu-me ja tot hem provat,
i no es pot arreglar.

Ho tornarem a provar
és molt evident,
tornarem a començar,
de zero.

Ho tornarem a provar…

Ho tornarem a provar
  tornarem a començar,
  ho tornarem a deixar,
  ho tornarem a intentar,

03 - Una tassa de te

Entra en una sala mig buida,
il·luminada amb unes llànties d’argila.
Dins la penombra intueix teatre d’ombres
que lliures s’entrellacen ben vives i dansen
l’harmonia del silenci.

Enmig l’estança hi reposa
una figura humilment abillada,
fa un breu gest amb la mà indicant-li
que segui i s’acomodi i somriu transmetent-li:
“com si fossis a casa”.

I ell se’l mira
esperant alguna paraula,
però l’home es limita
a encendre el foc d’una brasa.

I s’atansa un joc de te,
trencant el silencia amb el bullir de l’aigua,
i el noi entén
que ara és moment d’iniciar les demandes
que li brollen del pap.

L’ermità li fa entrega
d’una tassa de porcellana.
Enraonant, plantejant mil preguntes
observa com l’home li omple la tassa,
sense deixar de xerrar.

I de cop es sorprèn
quan el líquid bassa les parets;
inquiet i alterat
li fa veure que ja hi ha prou te.

“El teu cap…”, li diu el mestre zen,“…és com la tassa de te.
Buida’l per entendre o no hi haurà lloc pel saber.
Neteja’t de prejudicis, desfés-te de l’aferrament.
Tanca els ulls i escolta el silenci de la ment”.

04 - Els teus passos

LA VIDA SÓN QUATRE DIES
QUE MARXEN COM EL VENT,
DIES DE TEMPESTES,
PAUSES I CONTRATEMPS.

QUAN TE N’ADONES
TRES HAN VOLAT PER SEMPRE MÉS,
I EL QUE ET QUEDA
NO EL PASARÀS SENSE FER RES

Et diran que fer, per on anar,
No vagis contracorrent,
Segueix el rumb marcat,
Deixat portar que et guiaré.

LA VIDA SÓN QUATRE DIES
QUE MARXEN COM EL VENT,
DIES DE TEMPESTES,
PAUSES I CONTRATEMPS.

QUAN TE N’ADONES
TRES HAN VOLAT PER SEMPRE MÉS,
I EL QUE ET QUEDA
QUE NO S’ESFUMI EN EL NO RES

Llevar-se amb la rutina,
I el convenciment,
Que quan acabi el dia,
Quelcom per tu hauràs fet.

Per molt que diguin,
Segueix camins oberts per tu,
Seran frondosos,
Però ben segur que tenen fi

Però no t’amoinis,
Que el teu viatge està teixit
Amb fils que encaixen
Formant vestits de tendre llí.

LA VIDA SÓN QUATRE DIES
QUE MARXEN COM EL VENT,
DIES AMB TEMPESTES
AMB PAUSES I CONTRATEMPS.

TANCANT EL ULLS SUSPIRES,
ATRACANT LA VIDA,
AL PORT ON ANCORAR,
I RECONEIXER, QUE ENCARA ET QUEDARÀ CAMI.
Tanca els ulls i escolta el silenci de la ment”.

05 - Essència

Començar, una altra vida
que ens dura fins a tots els indrets
on el nostre cor ens guiï per nosaltres.

No perdrem la partida,
no ens podran confondre els sentits,
ara ja sabem on vam deixar anar l’ancora.

L’esforç innocent
un infant inconscient
que es va perdre en la incertesa.

Però no tornarà
a caure en l’error,
deixarà de ser un titella,
dels afers exteriors.
I ara tornarà
a trobar el seu lloc
recuperarà l’essència
que va perdre un cop.

Caminant, velles vies
rovellades pels errors,
gotes fosques que penetren dins de l’ànima

Obri els ulls, dins del pou
veure que el món es mou,
grimparem amb força cap a la sortida

constant moviment,
viatjant amb el vent,
escoltant la veu interna.

Però no tornarà a caure en l’error,
deiarà de ser un titella, dels afers exteriors.
I ara tornarà a trobar el seu lloc
recuperarà l’essència que va perdre un cop.

Però no tornarà…

06 - Encara és possible canviar

Creu quan et dic que no tot està perdut.
Creu quan et dic que esperança sempre n’hi ha.

Ves més enllà refent el mal fet,
supera l’angoixa y confia ben ferm.
La Terra és fecunda y reneix del no res.

Futur violent que genera el corrent
de greus afers que col·lapsen l’ambient,
reaccionant sempre a l’últim llampec.

Terra que trontolla,
Cel que es desfà,
Mar que tot s’ho empassa,
el Sol va calcinant.
Fauna que perilla,
el Gel es precipita,
Deserts que s’estenen,
Boscos que agonitzen.

El petit gest quotidià ja és més que res
quan uneix forces amb qui té els ulls oberts.

Atura’t dempeus davant del botxí,
d’aquest gran orbe on tots convivim.
Cessem dolor, retornem l’esdevenir.

Pren el control dels gentils senyals,
demostra que encara és possible canviar.
Alcem l’energia per tal de reaccionar.

Terra que rebrota,
el Cel va clarejant,
Mar que no belluga,
el Sol torna a escalfar.
Fauna que retorna,
Desglaç que va cessant,
Deserts que es refrenen,
el Bosc torna a inspirar.

07 - Evaporats

Es pon el sol
en el bosc dels misteris.
Es fon el so
i la llum es difumina.

Entre penombres apareixen
màgies que l’arbrat oculta.

El riu parla,
petits éssers que desperten
la crisàlida,
entre danses d’innocència.

De puresa eclosiona,
de polsim cobreix la molsa.

I ELS ESTELS,
FOTMANT UNA CÚPULA
QUE PROTEGEIX TOT EL MANTELL.

I LA LLUNA,
BRILLANT INTENSAMENT
PER NO PERDRE’S ENTRE ELS MISTERIS.

La ramor
de secrets que s’intueixen.
Xiuxiueg
de paraules amagades.

La nit amb foscor ho enllaça
i amb la gebra ho amordaça.

L’endemà,
la llum que trenca l’alba
ho deixa tot emboirat,
evaporant tots els misteris,
evaporant tots els misteris,
evaporant tots els misteris, i veritats!

I ELS ESTELS…

I ELS ESTELS…
I LA LLUNA…
… ENTRE ELS MISTERIS, I VERITATS.

08 - Cada cop

Hi ha tantes coses que no entenc
Quan te n’adones ja no ho tens
Però no pots tornar
I rectificar el present.

Algun cop tots hem caigut
I al forat hem sabut aprendre
A no esquivar el destí.

I ara paso per la plaça
on quedàvem cada tarda
I ara veig com el temps passa
aferrat i perdut no t’he trobat.

Cada cop que et busco
tu t’amagues
Cada cop que em truques
surto corrents
Cada cop que hi penso
tot es col·lapsa
Cada cop que volem
no podem, no podem!!!

Ja ha arribat l’hora,
D’obrir els ulls,
I me quedat tot sorprès
De tants missatges, dient-me com et sents.

He provat de ser valent
Tornant a tots els indrets
On ens trobavem, i ens ho passavem bé .

I ara em torno boig buscant-te
sentint por de trobar-te
I ara veig com el temps passa
aferrat i perdut en el passat.

Cada cop que et busco
Tu t’amagues
Cada cop que em truques
Surto corrents
Cada cop que hi penso
tot es col·lapsa
Cada cop que volem
No podem, no podem!!!

CADA COP!!!

09 - Segones Oportunitats

Obres la porta i surts corrents
Agafes aire, respirant intensament;
A fora t’espera un món que per tu serà ben diferent.

Observes cercant coneguts indrets,
Rostres afins i munt de somnis incomplerts;
Veus que el que recordaves ha quedat fos en l’inconscient.

A TOTS ENS PASSA QUE LA VIDA
ENS DONI UNA ALTRA ALTERNATIVA
AGAFAR FORCES I AIXECAR-SE
I ESCRIURE DE NOU LA PRIMERA PÀGINA.

Has decidit trobar-te amb ells,
Alguns somriuen i d’altres ploren emotivament.
I no decaus quan descobreixes que algú ja no hi és.

Sents la mà dels qui han estat
Vivint amb esperança sempre al teu costat.
I te n’adones que mai t’han abandonat.

A TOTS ENS PASSA….

I et sents mol sola i desorientada.
Vas caminant a les palpentes.
I et desesperes, i t’entristeixes,
Per tot allò que vas deixar enrere.
I tornes moixa, quasi desfeta,
Quan te n’adones que encara ets viva!

A TOTS ENS PASSA….

10 - Ying Yang

Conscient que tot
No és sempre un reflex,
Que quan creus en causa-efecte
Tots els blanc poden ser negres,
I es revelen harmonies per sentir.

Els pols oposats
No són tant dissemblants
Est i Oest el sol esperen
Nord i sud es descongelen
L’horitzó el cel i la terra va fonent.

Tot en el món són energies dins un vaivé,
Forces que s’atrauen i es rebutgen:

NEGRE – BLANC, OPAC – TRANSPARENT,
NIT I DIA, RÀPID O LENT.
GRAN – PETIT, ESCÀS – ABUNDANT,
VUIT I PLE, HOLA I ADÉU!
OBRER – PATRÓ, DERROC – CREACIÓ,
PATINT FAM O OBESSITAT.
PERFECCIÓ – DEFECTUÓS,
AMOR – ODI, VIDA O MORT!

Homes enriquits
De buits sentiments
Que amb força de l’abundància
Cerquen il·lusions pagades
Que els faran creure que han nascut diferents.

Pobres aferrats
Als ben materials
Que els encega l’existència
D’una vida lliure i plena
que cerca l’equilibri en l’infinit.

Tot en el món són…
NEGRE – BLANC, OPAC – TRANSPARENT…

Spotify iTunes Amazon Google Play Buy

De Zero

Àlbum : De Zero
Data de sortida : Gener 24, 2020
Format : CD